La interpretació i aplicació de la circumstància agreujant de discriminació per raons de gènere en casos de violència sexual
Resum
La figura de la circumstància agreujant per motius discriminatoris relacionats amb el gènere és interpretada i aplicada pel Tribunal Suprem des de l’any 2018. En aquest article s’exposa l’aplicació d’aquesta circumstància durant els seus primers anys de vigència per part dels tribunals, el debat existent a la Sala Segona sobre la possibilitat d’aplicar-la conjuntament amb els delictes contra la llibertat sexual, tant si l’autor i la víctima mantenien una relació de parella com si no, així com les incompatibilitats detectades posteriorment arran de la reforma de l’article 180.1.4 del Codi penal efectuada per la Llei orgànica 10/2022, de 6 de setembre, de garantia integral de la llibertat sexual. Així mateix, s’analitza com la jurisprudència del Tribunal Suprem ha incorporat, en part, la terminologia jurídica feminista. Des d’aquesta perspectiva, es problematitza, amb enfocament feminista, la interpretació del concepte de "gènere" com a "violència dins de la parella" que reflecteix la jurisprudència analitzada, atès que el mandat del Conveni d’Istanbul és més ampli. Tanmateix, en l’anàlisi objecte d’estudi, aquest concepte queda reduït a una concepció de la delinqüència contra les dones basada en motius discriminatoris, entenent per dona la dona-esposa.
Paraules clau
agreujant de gènere, jurisprudència penal, delictes contra la indemnitat sexual, dona-esposa, feminismes jurídicsReferències
Acale Sánchez, María (2007). El artículo primero de la Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre de protección integral contra la violencia de género: el concepto de violencia de género. En Patricia Faraldo Cabana (dir.), Política criminal y reformas penales (pp. 35-76). Tirant lo Blanch.
Barja de Quiroga, J. (2004). El principio «non bis in idem». Dykinson.
Butler, Judith (2016). El género en disputa. El feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Crenshaw, Kimberle (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241–1299. https://doi.org/10.2307/1229039 DOI: https://doi.org/10.2307/1229039
Delphy, Christine (1985). El enemigo principal. En Por un feminismo materialista. El enemigo principal y otros textos (p.11-28). LaSal.
Delphy, Christine (1993). Rethinking sex and gender. Women’s Studies International Forum, 16(1), 1-9. https://doi.org/10.1016/0277-5395(93)90076-L DOI: https://doi.org/10.1016/0277-5395(93)90076-L
Díaz López, Juan Alberto y Peñaranda Ramos, Enrique (2013). El odio discriminatorio como agravante penal: sentido y alcance del artículo 22.4a CP. Civitas Thomson Reuters.
Díaz López, Juan Alberto (15 de sepiembre de 2015). La reforma de la agravante genérica de discriminación. Litigación Penal [Entrada en sección Derecho Penal].
Hill Collins, Patricia (2000). Black feminist thought: Knowledge, Conciousness and the Politics of Empowerment. Routledge.
Igareda González, Noelia y Cruells López, Marta (2014). Críticas al derecho y el sujeto “mujeres” y propuestas desde la jurisprudencia feminista. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, 30, 1-16. https://doi.org/10.7203/CEFD.30.4107
Laurenzo Copello, Patricia (2015). ¿Hacen falta figuras género específicas para proteger mejor a las mujeres?. Estudios Penales Y Criminológicos, 35, 783–830.
Larrauri, Elena (1994). Mujeres, Derecho Penal y criminología. Editorial Siglo XXI.
Larrauri, Elena (1994b). Mujeres y Sistema Penal: Violencia doméstica. Editorial B de F.
Lazar, Michelle M. (2014). Feminist Critical Discourse Analysis. In S. Ehrlich, M. Meyerhoff and J. Holmes (Eds.), The Handbook of Language, Gender, and Sexuality (2nd ed., pp. 180-199). Wiley-Blackwell. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118584248.ch9
MacKinnon, Catherine Alice (1987). Feminism unmodified: Discourses on Life and Law. Harvard University Press. DOI: https://doi.org/10.2307/2070528
Maqueda Abreu, María Luisa (2016). El hábito de legislar sin ton ni son. Una lectura feminista de la reforma penal de 2015, Cuadernos de Política Criminal, (118), 5-42.
Maqueda Abreu, María Luisa (2017). ¿Necesitan un móvil discriminatorio las agravantes de sexo/género del art. 22.4 CP?”. En Jesús María Silva Sánchez, Joan J. Queralt Jiménez, Mirentxu Corcoy Bidasolo, María Teresa Castiñeira Palou (coord.). Estudios de derecho penal: homenaje al profesor Santiago Mir Puig. (p. 703-714). Editorial B de F.
Millett, Kate (1975). Política sexual (Trad. Bravo García, A. M.). Aguilar.
Mohanty, Chandra (1988). Under Western Eyes: Feminist Scholarship and Colonial Discourses. Feminist Review, 30(1), 61-88. https://doi.org/10.1057/fr.1988.42 (Original work published 1988) DOI: https://doi.org/10.2307/1395054
Orejón Sánchez de las Heras, Néstor (2018). La circunstancia agravante genérica de discriminación por razones de género. Universitat de València. DOI: https://doi.org/10.62659/CF1904804
Orejón Sánchez de las Heras, Néstor (2019). Discriminación por razones de género: el concepto «género» en el ordenamiento jurídico penal español. IgualdadES, 1, 159-183. https://doi.org/10.18042/cepc/IgdES.1.05 DOI: https://doi.org/10.18042/cepc/IgdES.1.05
Pateman, Carol (1988). The Sexual contract. Stanford University Press.
Rubin, Gayle (1986). El tráfico de mujeres: notas sobre la «economía política» del sexo. Nueva antropología, Revista Nueva Antropología (México), 8(30), 95-145.
Rueda Martín, M. Ángeles (2019). Cometer un delito por discriminación referente al sexo de la víctima y/o por razones de género como circunstancia agravante genérica. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 21-04, 1-37.
Scott, J. W. (1986). Gender: A useful category of historical analysis. The American Historical Review, 91(5), 1053–1075. https://doi.org/10.2307/1864376 DOI: https://doi.org/10.1086/ahr/91.5.1053
Seoane Marín, María Jéssica y Olaizola Nogales, Inés (2019). Análisis de la circunstancia agravante de discriminación por razones de género (22.4ª CP). Estudios Penales Y Criminológicos, (39). https://doi.org/10.15304/epc.39.5880 DOI: https://doi.org/10.15304/epc.39.5880
Smart, Carol (1999). Law, Crime and Sexuality. Essays in Feminism. SAGE Publications.
Srinivasan, Amia. (2022). El derecho al sexo: Feminismo en el siglo XXI. (Trad. Inga Pellisa) Anagrama.
Wittig, Monique (2006). El pensamiento heterosexual y otros ensayos. Egales, Barcelona.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Bárbara Monllor Taltavull

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.