La llibertat de circulació i la reagrupació familiar davant els nous models de família. Una anàlisi des del Dret de la Unió Europea
Un análisis desde el Derecho de la Unión Europea
Resum
La família, element essencial de la societat segons instruments internacionals, ha evolucionat cap a una diversitat de formes que transcendeixen el model tradicional. Aquest dinamisme presenta reptes significatius per als marcs jurídics, que han d’adaptar-se a les transformacions socials. El concepte de família adquireix una importància especial en el dret a la lliure circulació a la Unió Europea i en el dret a la reunificació familiar. La Directiva 2004/38/CE, sobre la lliure circulació de ciutadans europeus, protegeix un concepte inclusiu de família, que abasta cònjuges, parelles registrades, descendents i ascendents dependents. En contrast, la Directiva 2003/86/CE, relativa a la reagrupació familiar per a nacionals de tercers països, es limita a la família nuclear i atorga discrecionalitat als Estats membres, restringint altres vincles familiars. Aquesta disparitat normativa reflecteix tensions entre objectius econòmics, d’ordre i seguretat davant de drets individuals, creant un tracte desigual per a famílies de nacionals de tercers països.
Paraules clau
Llibertat de circulació, Reunificació familiar, Família, Vida familiarReferències
Almeida, Susana (2009). El concepto de “vida familiar” en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Revista de Derecho y Ciencias Penales, 12: 23-36.
Arias Aldariz, Raquel, Fuentes Gómez, C., Gómez Nuño, V et al. (2022). Principio de reconocimiento mutuo y libre circulación de personas en la Unión Europea: especial atención a familias LGTBIQ. Ars Iuris Salmanticensis. Estudios, 10: 51–94. https://doi.org/10.14201/AIS20221015194
Cachón Villar, Pablo (2008). Artículo 39. En M. E. Casas Baamonde y M. Rodríguez-Piñero y Bravo Ferrer (Dirs.), Comentarios a la Constitución Española. XXX Aniversario (pp. 1003–1023). Fundación Wolters Kluwer.
Choudhry, Shazia (2021). Article 7. En S. Peers, T. Hervey, J. Kenner y A. Ward (Eds.), The EU Charter of Fundamental Rights: A Commentary. (pp. 226-265). Bloomsbury / Hart.
Díez Picazo Ponce de León, Luis (1983). Experiencias jurídicas y teoría general del Derecho. Ariel.
Fernández Pérez, Ana (2013). Acciones en materia de integración de los inmigrantes en la Unión Europea. La Ley Unión Europea, 3: 5–19.
Freixes, Teresa y Remotti Carbonell, José Ramón (1998). Los derechos de los extranjeros en la Constitución Española y en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Revista de Derecho Político, 44: 103–141. https://doi.org/10.5944/rdp.44.1998.8724
Goig Martínez, Juan Manuel (2004). El derecho a la reagrupación familiar de los inmigrantes. Teoría y Realidad Constitucional, (14), 239–272. https://doi.org/10.5944/trc.14.2004.1070942
Gómez Sánchez, Yolanda (1992). Matrimonio y familia: arts. 32 y 39 de la Constitución. Revista de Derecho Político, 36: 207-224. https://doi.org/10.5944/rdp.36.1992.8576
Martínez Alarcón, María Luz (2019). Art. 45. Libertad de circulación y residencia. En A. López Castillo (Dir.), La Carta de Derechos Fundamentales de la Unión Europea. Diez años de jurisprudencia. (pp. 187–216). Tirant lo Blanch.
Milios, Georgios (2021). El derecho a la vida familiar de los extranjeros. Comares.
Oliva Boza, Penélope (2024). La relevancia iusfundamental del derecho a la vida privada y familiar en España. Revista General de Derecho Constitucional, 40: 213–262.
Ortega Giménez, Alfonso y Heredia Sánchez, Lerdys S. (2021). La ciudadanía europea y el ejercicio de la reagrupación familiar vinculado a ella. En A.-L. Calvo Caravaca y J. Carrascosa González (Coords.), El Tribunal de Justicia de la Unión Europea y el Derecho Internacional Privado. (pp. 597–630). Aranzadi.
Redondo Saceda, Lara (2023). El derecho a la vida familiar. Del Convenio Europeo de Derechos Humanos a la Constitución Española [Tesis doctoral, Universidad de Alcalá].
Requena Casanova, Millán (2019). Libre circulación de los matrimonios del mismo sexo celebrados en el territorio de la Unión Europea: consecuencias del asunto Coman y otros. Revista de Derecho Comunitario Europeo, 62: 41–79. https://doi.org/10.18042/cepc/rdce.62.02
Rivas Vañó, Alicia (2019). Matrimonio y orientación sexual: la fuerza expansiva del derecho a la no discriminación. Comentario de las sentencias Taddeucci y Coman. Lex Social: Revista Jurídica de los Derechos Sociales, 9(1): 136–161. https://doi.org/10.46661/lexsocial.3975
Roca Trías, Encarna y Díez-Picazo Giménez, Gema. (2018). La familia en el marco de la Constitución Española. En B. Pendás (Dir.), España constitucional (1978–2018). Trayectorias y perspectivas. (Vol. II, pp. 1215–1234). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Santolaya, Pablo (2009). El derecho a la vida privada y familiar (un contenido notablemente ampliado del derecho a la intimidad). En J. García Roca y P. Santolaya (Coords.), La Europa de los Derechos. El Convenio Europeo de Derechos Humanos. (pp. 545–566). Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Velázquez Sánchez, María del Mar (2004). La reagrupación familiar de la Unión Europea: comentario a la Directiva 2003/86. Revista General de Derecho Europeo, 4: 14.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Yolanda López Nieto

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.