Antipunitivisme i feminisme. El paper dels delictes per violència contra les dones en l’expansió del dret penal a Espanya
Resum
Aquest article examina la interacció existent entre l’abordatge social, polític i jurídic de la violència contra les dones i l’evolució cap a un major punitivisme legislatiu a Espanya. Constatem, d’una banda, que, si bé moltes de les reformes legislatives punitives realitzades s’han recolzat en l’espiral mediàtica-electoral de diversos crims sexuals ocorreguts entre el 2002 i el 2016, no hi ha un vincle directe d’aquestes reformes amb la demanda social sobre com abordar el problema de la violència sexual i contra les dones. D’altra banda, constatem que les reformes produïdes per les dues lleis orgàniques de violència de gènere i de llibertat sexual, de nou acompanyades de grans dosis mediàtiques, si bé neixen primordialment de demandes feministes no punitives i incorporen un ampli espectre de mesures de política pública de caràcter social, acaben sent el camp de cultiu per a la pugna punitiva. Davant d’això, apuntem els debats que el pensament jurídic feminista i els moviments feministes estan desenvolupant a Espanya sobre la funció del Dret penal com a resposta a la violència contra les dones i sobre possibles estratègies de futur.
Paraules clau
Punitivisme, Antipunitivisme, Violència contra les dones, Violència sexual, FeminismeReferències
Acale, Maria y Faraldo, Patricia (2019). Violencia sexual de género contra las mujeres adultas: especial referencia a los delitos de agresión y abuso sexuales. Editorial Reus S.A.
Antón-Mellón, Juan; Álvarez, Gemma; Rothstein, Pedro (2017). Populismo Punitivo en España (1995-2015) presión mediática y reformas legislativas, Revista española de ciencia política, 43: 13-36. https://doi.org/10.21308/recp.43.01
Añon, Mª José; Aymerich, Ignacio; Bea Pérez, Emilia et al. (2021). Teoría del Derecho. 2ª edición revisada. Tirant lo Blanch.
Atienza, Manuel (2001). El sentido del derecho, Ariel.
Atienza, Manuel (2017). Filosofía del Derecho y transformación social. Trotta.
Atienza, Manuel (2019). A propósito del caso de “La Manada”. Jueces para la Democracia, 92: 5-10. Baratta, Alessandro (1987). Principios del derecho penal mínimo. Doctrina penal, 10: 37-40.
Barjola Ramon, Nerea (2018). Microfísica sexista del poder: el caso Alcàsser y la construcción del terror sexual. Virus Editorial.
Bermúdez, Silvia y Jaffe, Catharine (Coord.) (2021). Una nueva historia de los feminismos ibéricos. Tirant Humanidades.
Blay Gil, Ester y Varona Gómez, Daniel (2021). El castigo en la España del siglo XXI. Cartografiando el iceberg de la penalidad, Política Criminal, 16(31): 115-145. http://dx.doi.org/10.4067/S0718- 33992021000100115
Blay Gil, Ester; Varona Gómez, Daniel; López-Riba, Jose María; Jiménez García, Juan Ramón (2021). Jueces Penales y punitivismo en España, Revista Española de Investigación Criminológica, 19(1): 1-30. https://doi.org/10.46381/reic.v19i1.563
Bodelón González, Encarna (1998). El cuestionamiento de la eficacia del derecho penal en relación a la protección de los intereses de las mujeres, Delito y sociedad: revista de ciencias sociales, 1(11-12): 125- 138.
Bodelón González, Encarna (2003). Género y sistema penal: los derechos de las mujeres en el sistema penal. En Roberto Bergalli (coord.). Sistema penal y problemas sociales. (pp. 481-486). Tirant lo Blanch.
Bodelón González, Encarna (2008). La violencia contra las mujeres y el derecho no androcéntrico: pérdidas en la traducción jurídica del feminismo. En P. Laurenzo, Mª. L. Maqueda y A. Rubio (coords.). Género, Violencia y Derecho. (pp. 275-299). Tirant lo Blanch.
Bodelón González, Encarna (2013). Violencia de género y las respuestas de los sistemas penales. Didot.
Bottoms, Anthony (1995). The philosophy and politics of punishment and sentencing. En C. Clarkson y R. Morgan (Eds.). The Politics of Sentencing Reform. (pp. 17-49). Clarendon Press.
Cala Carrillo, Mª José y García Jiménez, María (2014). Las experiencias de mujeres que sufren violencia en la pareja y su tránsito por el sistema judicial: ¿Qué esperan y qué encuentran?. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 48: 81-105. https://doi.org/10.30827/acfs.v48i0.2781
Canyelles i Gamundi, Caterina (2023). Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere. Virus.
Centro de Investigaciones sociológicas, Barómetros. Disponibles en: https://www.cis.es/catalogo- estudios/resultados-definidos/barometros.
Delegación del Gobierno contra la violencia de género (2019). Macroencuesta de violencia contra la mujer. Madrid. Ministerio de Igualdad.
De Lucas, Javier (Coord.) (2019). Introducción a la teoría del derecho. Tirant lo Blanch.
Di Corleto, Julieta (2013). Medidas alternativas a la prisión y violencia de género. Revista Electrónica
“Género, Sexualidades y Derechos Humanos”, 1(2): 1-15.
Díez-Ripollés, Jose Luis (2004). El nuevo modelo de seguridad ciudadana. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 6: 1-34.
Díez-Ripollés, Jose Luis (2019). Alegato contra el derecho penal sexual identitario, Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 21(4): 1-29.
García-Arán, Mercedes (2008). El discurs mediàtic sobre la deliqüència i la seva incidència en les reformes penals, Revista Catalana de Seguritat Pública, 18: 39-64.
García Magna, Deborah (2019). El recurso excesivo al Derecho penal en España. Realidad y alternativas. Política Criminal, 14(27): 98-121. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-33992019000100098
Gimbernat Ordeig, Enrique (2020). “Sólo sí es sí”, Diario del Derecho, 27-04-2020. https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1197551.
Chaparro, Amneris (2022). Las olas feministas, ¿una metáfora innecesaria?. Korpus21, 2(4): 77-92. https://orcid.org/0000-0002-9276-5566
Ferrajoli, Luigi (1995). El derecho penal mínimo. En VV.AA., Prevención y Teoría de la Pena. (pp. 25- 48). Editorial Jurídica Conosur.
Frances Lecumberri, Paz (2022). Feminisms in the challenge of alternatives to punitivism: The necessary synergies in a path to be explored. Oñati Socio-legal series, 12(6): 1759-1795. https://doi.org/10.35295/osls.iisl/0000-0000-0000-1263
Francés Lecumberri, Paz y Restrepo Rodríguez, Diana (2021). Feminist and Other Abolitionist Initiatives in Modern Spain. En D. Scott y M. Coyle (eds). The Routledge International Handbook of Penal Abolition. (pp. 150-159). Routledge.
Garland, Diana (2011). The Culture of Control: Crime and Social order in contemporary society. Oxford University Press.
Igareda González, Noelia (2023). Las controversias sobre la Ley del “Si es sí” sobre violencia sexual”. Revista Política Criminal, 18(36): 564-590.
Jericó Ojer, Leticia (2019). Perspectiva de género, violencia sexual y Derecho Penal. En A. Monge Fernández y J. Parrilla Vergara (eds.). Mujer y derecho penal: ¿Necesidad de una reforma desde una perspectiva de género?. (pp. 285-337). Bosch editor.
Larrauri Pijoan, Elena (1992). La mujer ante el Derecho Penal. Revista de Derecho Penal y Criminología. 2: 291-310.
Larrauri Pijoan, Elena (1997). Criminología crítica: abolicionismo y garantismo. Anuario de derecho y ciencias penales, 50: 133-168.
Larrauri Pijoan, Elena (2002). Cinco reflexiones feministas en torno al proceso penal”. InDret, 2: 149- 162.
Larrauri Pijoan, Elena (2003). ¿Por qué retiran las mujeres maltratadas las denuncias?. Revista de Derecho Penal y Criminología, 12: 271-310.
Larrauri Pijoan, Elena (2022). Cinco reflexiones feministas en torno al proceso penal. InDret Criminología. Revista para el Análisis del Derecho, 2: 149-162. https://doi.org/10.31009/InDret.2022.i2.05
Laurenzo Copello, Patricia (2008). La violencia de género en el derecho penal: Un ejemplo de paternalismo punitivo. En P. Laurenzo Copello, Mª L. Maqueda Abreu y A. Rubio Castro (eds.), Género, violencia y derecho. (pp. 239-362). Tirant lo Blanch.
Laurenzo Copello, Patricia (2015). ¿Hacen falta figuras género específicas para proteger mejor a las mujeres?. Estudios penales y criminológicos, 25: 783-830.
Lloria García, Paz (2020). Algunas reflexiones sobre la perspectiva de género y el poder de castigar del Estado. Estudios penales y criminológicos, 40: 309-357. https://doi.org/10.15304/epc.40.6503
Lloria García, Paz (2024). Feminismo y punitivismo: un hilo sobre el castigo. En F. Miró y J. Aguerri (eds.). Derecho Penal trending topic. Una semana de comunicación sobre la ley y la justicia penal en la red social X (antes llamada Twitter). (pp. 119-135). Marcial Pons.
Macaya Andrés, Laura (2013). Esposas nefastas y otras aberraciones: El dispositivo jurídico como red de construcción de feminida. Delitants.
Macaya Andrés, Laura (2019). Contra o feminismo punitivo: herramientas para destruir a casa do amo. Andaina: revista do movemento feminista Galego, 70: 28-31.
Maqueda Abreu, Mª Luisa (2007). ¿Es la estrategia penal una solución a la violencia contra las mujeres?. Indret. Revista para el Análisis del Derecho, 4: 2-43.
Maqueda Abreu, Mª Luisa (2014). Razones y sinrazones para una criminología feminista. Dykinson.
Monge Fernández, Antonia y Parrilla Vergara, Javier (coord.) (2019). Mujer y Derecho Penal. ¿Necesidad de una reforma desde una perspectiva de género?. Bosch editor.
Miró, Fernando y Aguerri, Jesús (eds.) (2024). Derecho Penal trending topic. Una semana de comunicación sobre la ley y la justicia penal en la red social X (antes llamada Twitter). Marcial Pons.
Nash, Mary (2012). Mujeres en el mundo: historia, retos y movimientos. Alianza Editorial.
Piqué, Mª Luisa (2017). Revictimización, acceso a la justicia y violencia institucional. En J. Di Corleto. Género y Justicia Penal. (pp. 309-348). Ediciones Didot.
Ristoff, Camila (2022). ¿A mayor punitivismo, mayor justicia de género?. Una mirada crítica al sistema penal y sus consecuencias sobre las mujeres. Revista Latinoamericana de Derechos Humanos, 33(2): 185- 200.
Sarasúa, Belén, Zubizarreta, Irene, Del Corral, Paz, Echeburúa, Enrique (2012). Factores de Vulnerabilidad y de Protección del Impacto Emocional en Mujeres Adultas Víctimas de Agresiones Sexuales. Terapia, 30(3): 7-18. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-48082012000300002
Silva Sánchez, Jesús Mª (2001). La expansión del Derecho Penal. 2ª edición. Civitas.
Varona Martínez, Gemma (2018). Justicia restaurativa desde la criminología: Mapas para un viaje inicial, Dykinson.
Vasilescu, Cristina (2022). Mujeres y penas alternativas a la prisión: una mirada con perspectiva de género. Dykinson.
Villacampa Estiarte, Carolina (2020). Justicia restaurativa en supuestos de violencia de género en España: situación actual y propuesta político-criminal. Política criminal, 15(29): 47-75. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-33992020000100047
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Noelia Igareda González

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.