El que va ser, va ser: María Telo entre l’advocacia i la reforma legal

Autors/ores

  • Víctor Méndez Baiges Universitat de Barcelona

Resum

Tant la Sociologia del Coneixement com la de les professions destaquen la importància de les figures exemplars a l’hora de construir i mantenir una tradició teòrica i/o professional. Pel que fa a la professió jurídica nord-americana, el cas de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg (1933-2020) resulta paradigmàtic. Aquest escrit analitza els problemes pels quals una candidata espanyola a aquest tipus de jurista, l’advocada María Telo (1915-2014), està lluny d’haver-se consolidat en aquest paper.

 

Paraules clau

Sociologia de les professions, Dret de família, Història d'Espanya

Referències

Asociación Española de Mujeres Juristas (1973). Derechos que no tiene la mujer, Reus.

Capella, Juan Ramón (1995). El aprendizaje del aprendizaje, Trotta.

Carmon, Iris y Knizhnik, Shana (2015). Notorious RBG: The Life and Times of Ruth Bader Ginsburg, Dey Street Books.

Codina Canet, María Adelina (2021). Archivo y memoria del feminismo español del último tercio del siglo XX. Fuentes para su estudio, Instituto de las Mujeres.

Estefanía, Joaquín, (2007). La larga marcha. Medio siglo de política (económica) entre la historia y la memoria, Península.

Figueroa, Natalia (1997). “Entrevista a Mercedes Formica”, ABC del 27/04/1997. DOI: https://doi.org/10.1023/A:1026479218745

Formica, Mercedes (1953). “El domicilio conyugal”, ABC del 07/11/1953.

Formica, Mercedes (2020). Pequeña historia de ayer. Memorias, Renacimiento.

Garrido, Elisa, Folguera, Pilar, Ortega, Margarita y Segura, Cristina (1997). Historia de las mujeres en España, Síntesis.

Marsá Vallcells, Plutarco (1973). “Situación jurídica de la mujer en el derecho civil comparado”, en Asociación Española de Mujeres Juristas.

Roso, Luis (2022). El crimen de Malladas. Por vuestra boca muerta, Editorial Alrevés.

Ruiz Franco, Rosario (1997). Mercedes Formica, Ediciones del Orto.

Ruiz Franco, Rosario (2007). ¿Eternas menores? Las mujeres en el franquismo, Biblioteca Nueva.

Telo Núñez, María (1973) “Derechos que no tiene la mujer”, en Asociación Española de Mujeres Juristas.

Telo Núñez, María (1988). “Las investigadoras de la mujer”, ABC del 18/01/1998.

Telo Núñez, María (1989). “La mujer en la gestación y vida del Código Civil”, en VV.AA.

Telo Núñez, María (1995). Concepción Arenal y Victoria Kent. Las prisiones. Vida y obra. Madrid, instituto de la Mujer.

Telo Núñez, María (2009). Mi lucha por la igualdad jurídica de la mujer, Aranzadi-Thomson Reuters.

Villacañas, José Luis (2022). La revolución pasiva de Franco, Harper Collins.

VV.AA. (1989). Centenario del Código Civil (1889-1989), Universidad Popular Tierno Galván, 1989.

Publicades

24-12-2024 — Actualitzat el 24-12-2024

Com citar

Méndez Baiges, V. (2024). El que va ser, va ser: María Telo entre l’advocacia i la reforma legal. Dret I gènere, (1), 80–94. https://doi.org/10.5565/rev/derechoygenero.3

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.