La diligència deguda en les polítiques de prevenció i reparació de les violències masclistes a Catalunya

Resum

En el present article s’analitza l’estàndard de diligència deguda i els seus desenvolupaments jurisprudencials per valorar l’impacte de la seva incorporació en la legislació i en les eines de política pública catalanes que organitzen la prevenció i la reparació integral de les violències masclistes. En aquest sentit, s’indaga la potencialitat d’un concepte que ve a materialitzar drets, per construir garanties d’accés efectiu i lliure de discriminacions. Es reflexiona sobre l’encaix de la diligència deguda amb el reconeixement de les violències institucionals, com un àmbit específic de les violències masclistes, així com la reconceptualització de la idea de reparació integral, que forma part de les garanties de no revictimització i de no repetició. Tot aquest marc ha contribuït a delinear, des de les polítiques públiques catalanes per a l’erradicació de les violències masclistes, un nou model de comprensió i intervenció. Aquest anàlisi requereix, finalment, una atenció particular a les limitacions i resistències que la diligència deguda i el model de centralitat en els drets i necessitats que les dones, nenes, nens i adolescents troben en les administracions públiques. En conseqüència, s’obre una reflexió final sobre el lloc de la ciutadania i dels feminismes des de fora de les institucions, sobre la necessitat d’una tensió permanent perquè els compromisos assumits pels poders públics no quedin en lletra morta de la llei o en meres declaracions d’intencions.