Despatriarcalitzar el parentiu i la filiació: una proposta jurídica feminista basada en les cures
Reseña del libro de Laura Esteve Alguacil (2024). Familias reconstituidas y formas de parentalidad. Un estudio jurídico comparado para redefinir los lazos familiares. Aranzadi.
Resum
El llibre de Laura Esteve Alguacil se situa entre una pràctica social que multiplica les formes de criança, convivència i coresponsabilitat, i un ordre jurídic que segueix reconeixent, protegint i privilegiant la família nuclear biològica heterosexual.
El llibre ofereix un diagnòstic crític d'aquest desajust acompanyat d'una proposta normativa articulada que està orientada a redefinir els lligams familiars posant-ne la cura al centre. En aquest sentit, s'uneix a una llarga tradició feminista de polititzar la reproducció i el parentiu i mostrar que allò privat, lluny de ser només personal, és polític. D'altra banda, Esteve assumeix que el dret no és un simple reflex de la societat, sinó una tecnologia de poder que pot frenar, canalitzar, accelerar o amplificar els processos socials. Així, construeix una proposta que no es limita a adaptar el dret al canvi social, sinó que ho impulsa. I, en diàleg amb la tradició de la sociologia jurídica feminista, afirma que reconèixer jurídicament els vincles no normatius de cura és una manera de despatriarcalitzar el parentiu.
Referències
Arruza, Cinzia, Bhattacharya, Tithi, & Fraser, Nancy (2019). Manifiesto de un feminismo para el 99%. Herder.
Barrère, María (2008). Iusfeminismo y derecho antidiscriminatorio: hacia la igualdad por la discriminación. En Rosa Mestre (Coord.), Mujeres, derechos y ciudadanías (pp. [PÁG.]). Tirant lo Blanch.
Bartlett, Katharine T. (1988). Re expressing parenthood. Yale Law Journal, 98(2), 293–340. https://doi.org/10.2307/796703
Bartlett, Katharine T. (1999). Feminism and family law. Family Law Quarterly, 33(3), 475–500.
Bejarano del Palacio, Beatriz (2021). Pepa Guindilla, narrativa infantil. Revista Babar. (s.f.)
Hartmann, Heidi (1980). Capitalismo, patriarcado y segregación de los empleos por sexos. En Zillah Einsistein (Ed.), Patriarcado capitalista y feminismo socialista (pp. 253–294). Siglo XXI.
Lacey, Nicola (1998). Unspeakable subjects: Feminist essays in legal and social theory. Hart Publishing.
Mestre i Mestre, Ruth M. (2023). Con faldas y a lo loco. Cuadernos Electrónicos de Filosofía del Derecho, (49), 839-849. https://doi.org/10.7203/CEFD.49.26366
Moore, Henrietta L. (1996). Antropología y feminismo. Cátedra.
Pérez Orozco, Amaya (2019). Subversión feminista de la economía: Sobre el conflicto capital vida. Traficantes de Sueños.
Rodríguez Ruiz, Blanca (2010). Hacia un estado post patriarcal: Feminismo y ciudadanía. Revista de Estudios Políticos, 149, 87–122.
Rubin, Gayle (2011). The traffic in women: Notes on the ‘political economy’ of sex (1975). En Gayle Rubin, Deviations: A Gayle Rubin Reader (pp. 33–65). Duke University Press.
Rubin, Gayle, & Butler, Judith (2011). Sexual Traffic: Interview with Gayle Rubin by Judith Butler (2005). En Gayle Rubin, Deviations: A Gayle Rubin Reader (pp. 276–309). Duke University Press. https://doi.org/10.1515/9780822394068 014
Scott, Joan (2005). Política familiar feminista. Debate Feminista, 32, 37–51. https://doi.org/10.22201/cieg.2594066xe.2005.32
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Ministerio de Educación y Ciencias
Grant numbers PID2021-126552OB-I00
Drets d'autor (c) 2025 Ruth Mestre i Mestre
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
