Victimització secundària i violència institucional als Punts de Trobada
Una aproximació al Servei Tècnic de Punt de Trobada mitjançant els relats d'usuàries i profesionals
Resum
Aquest article recull els relats de dotze persones que han treballat o han estat usuàries del Servei Tècnic de Punt de Trobada a Catalunya, amb l’objectiu d’indagar si hi ha patrons recurrents que dificulten i fins i tot arriben a impedir l'accés als drets humans de dones, nenes, nens i adolescents. Els Punts de Trobada són espais pensats per facilitar les visites entre fills o filles i progenitors no custodis en situacions de conflicte, amb l’objectiu de promoure les relacions familiars quan la convivència s’ha vist interrompuda. Tot i això, mares, nens, nenes i adolescents derivats a aquests centres en contextos de violència masclista han denunciat situacions de victimització secundària i violència institucional, assenyalant que la intervenció als Punts de Trobada sovint es basa en prejudicis, falses creences i estereotips masclistes i adultocèntrics que revictimitzen.
Davant d’aquesta situació, les usuàries reclamen una investigació exhaustiva sobre el funcionament d’aquests centres per identificar possibles vulneracions de drets humans, perquè la manca de transparència i de mecanismes de rendició de comptes dificulta l’accés a informació clara sobre la seva operativitat. Aquesta recerca té com a objectiu contribuir a aquesta demanda, apropant-se al servei per visibilitzar pràctiques que generen victimització secundària, així com identificar bones pràctiques i estratègies de resistència. Tot plegat, es busca reflexionar sobre les violències institucionals masclistes i analitzar noves formes reconegudes de violència que construeixen també la desigualtat de gènere.
Paraules clau
Punt de Trobada, Victimització secundària, Violència institucional, Síndrome d'Alienació Parental, Violències masclistesReferències
Ávila, Débora; Cabezas, Marta; Escudero, Antonio, et al. (2024). En la tela de araña: las violencias contra la infancia y la lucha de las madres protectoras. Laboratoria Espacios de Investigación Feministas. Cuadernos #Lareacciónpatriarcal 1. https://laboratoria.red/publicacion/en-la-tela-de-arana-las-violencias-contra-la-infancia-y-la-lucha-de-las-madres-protectoras/
Ávila, Débora; Franzé, Adela., Peñaranda, Mª Carmen, et al. (2022). Violencia institucional contra las madres y la infancia. Aplicación del falso síndrome de alienación parental en España. Universidad Complutense de Madrid. Delegación del Gobierno Contra la Violencia de Género. Ministerio de Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/wp-content/uploads/Violencia_institucional_madres_infancia_SAP.pdf
Braun, Virginia i Clarke, Victoria (2019). Reflecting on reflexive thematic analysis. Qualitative research in sport, exercise and health, 11(4): 589-597. https://doi.org/10.1080/2159676X.2019.1628806 DOI: https://doi.org/10.1080/2159676X.2019.1628806
González Prado, Patricia (2022). Las violencias sexuales contra niñas, niños y adolescentes como situaciones violencias machistas. Revista IDEES, 59.
Haraway, Donna (1997). Situated Knowledges: the Science Question in Feminism and the Privilege of Partial Perspective. Routledge. DOI: https://doi.org/10.1093/oso/9780198751458.003.0017
Liebel, Manfred., & Martínez Muñoz, Marta (2009). Infancia y derechos humanos. Hacia una ciudadanía participante y protagónica. Instituto de Formación para Educadores de Jóvenes, Adolescentes y Niños Trabajadores de América Latina y el Caribe. https://dds.cepal.org/redesoc/publicacion?id=2536.
Marín, Paloma (2009). Resistencias a la aplicación de la Ley Integral. El supuesto SAP y su proyección en las resoluciones judiciales. III Congreso del Observatorio contra la violencia doméstica y de género: Algunos problemas en torno a la guarda y custodia de los menores.
Osborne, Raquel (2004). Del padre simbólico al padre real: la función paterna desde la modernidad. En Ángeles de la Concha Muñoz y Raquel Osborne, Las mujeres y los niños primero: discursos de la maternidad, (pp. 259-282). Icaria.
Reyes, Paula (2017). La patria potestad a examen ante la violencia de género. Anales de la Cátedra Francisco Suárez, 51: 335-356. https://doi.org/10.30827/acfs.v51i0.6259 DOI: https://doi.org/10.30827/acfs.v51i0.6259
Reyes, Paula (2018). La vulneración de los derechos fundamentales de los menores en un contexto de violencia de género: una realidad a considerar en las políticas públicas. Revista Vasca de Administración Pública. Herri-Arduralaritzako Euskal Aldizkaria, 112: 245-289. https://doi.org/10.47623/ivap-rvap.112.2018.07 DOI: https://doi.org/10.47623/ivap-rvap.112.2018.07
Reyes, Paula (2019). Menores y violencia de género: nuevos paradigmas. [Tesis doctoral]. Universidad de Granada. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/violenciaencifras/estudios/tesis/tesis-8-menores-violencial-genero/.
Sacristán, María Luisa (2002). Programa punto de encuentro de APROME: una propuesta para facilitar las relaciones familiares después de la separación. Psicopatología Clínica Legal y Forense, 2(3): 125-135.
Serra, Laia (2022). El reconeixement de les violències institucionals: una nova eina per exigir els drets de les dones. Monogràfic Violències masclistes i polítiques públiques; construint respostes feministes i interseccionals. Revista IDEES, 59.
Sordo, Tania (2022). El uso del falso síndrome de alienación parental como violencia institucional. En M. Cabezas i A. Martínez Pérez (Eds.), Cuando el Estado es violento. Narrativas de violencia contra las mujeres y las disidencias sexuales, (pp. 99-116). Bellaterra Ediciones.
Referències normatives i judicials
Comisión Interautonómica de Directores y Directoras Generales de Infancia y Familias (2008). Documento Marco de Mínimos para asegurar la calidad de los Puntos de Encuentro Familiar. Ministerio de Educación, Política Social y Deporte. https://www.mdsocialesa2030.gob.es/derechos-sociales/familias/otros/docs/2009-marco-minimos-asegurar-calidad-pef.pdf
Consell d’Europa (2011). Convenio del Consejo de Europa sobre prevención y lucha contra la violencia contra las mujeres y la violencia doméstica (Convenio de Estambul).
Consell General del Poder Judicial (2023). La violencia sobre la mujer en la estadística judicial. Datos anuales 2023. Madrid: Consejo General del Poder Judicial.
Decret 357/2011, de 21 de juny, dels serveis tècnics de punt de trobada. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5906. 23 de Juny de 2011. Disponible a: https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/d/2011/06/21/357
Departament d’Igualtat i Feminismes (2022). Protocol Marc per una intervenció amb diligència deguda en l’abordatge de les violències masclistes. Generalitat de Catalunya. https://igualtat.gencat.cat/web/.content/Ambits/violencies-masclistes/coordinacio-treball-xarxa/protocol/Protocol-Marc-2022.pdf
Federación de Asociaciones de Mujeres Separadas y Divorciadas. (2009). Invisibilización y desprotección de las víctimas de violencia de género en los Puntos de Encuentro Familiar. http://mujeres.stemstes.org/wp-content/uploads/Literatura/INFORME.pdf
GINSAP: Grupo de Trabajo de Investigación sobre el llamado Síndrome de Alienación Parental (2010). Informe. Madrid: Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. https://violenciagenero.igualdad.gob.es/wp-content/uploads/ALIENACIONPARENTAL_cap2_lib7.pdf
GREVIO (2020). Baseline Evaluation Report. Spain. Council of Europe. Adopted by GREVIO on 15 October 2020. Secretariat of the monitoring mechanism of the Council of Europe. Convention on Preventing and Combating Violence against Women and Domestic Violence Council of Europe. F-67075 Strasbourg Cedex. France. https://rm.coe.int/grevio-s-report-on-spain/1680a08a9f
GREVIO (2022). 3rd General Report on GREVIO’s Activities, covering the period from January to December 2021. Council of Europe. https://rm.coe.int/prems-055022-gbr-2574-rapportmultiannuelgrevio-texte-web-16x24/1680a6e183
Ley Orgánica 8/2015, de 22 de julio, de modificación del sistema de protección a la infancia y la adolescencia. Boletín Oficial del Estado nº175, España, 23 de junio de 2023.
Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. DOGC núm. 5123, 02/05/2008. https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2008/04/24/5
Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 8303, 24 de diciembre de 2020. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=889760
ONU: Comité para la Eliminación de la Discriminación contra la Mujer (CEDAW). Recomendación General núm. 33 sobre el acceso a la justicia. (CEDAW/C/GC/33). https://www.acnur.org/fileadmin/Documentos/BDL/2016/10710.pdf
Reial decret de 24 de juliol de 1889 pel qual es publica el Codi Civil. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1889-4763
Save the Children. (2006). Atención a los niños y niñas víctimas de la violencia de género. https://unaf.org/wp-content/uploads/2014/05/Infancia-v%C3%ADctima-Save-the-children.pdf
Recursos web
I Encuentro Estatal Violencia Vicaria y Violencia de Género Institucional en España. (2022). Día 1 | [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=RsVWffPXYjg
I Encuentro Estatal Violencia Vicaria y Violencia de Género Institucional en España. (2022). Día 2 | [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=7DyoFyVuIa0&t=15897s&ab_channel=Encuentros.ViolenciaVicariaydeG%C3%A9neroInstitucional
II Encuentro Estatal Violencia Vicaria y Violencia de Género Institucional en España. (2023). | [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=nvOMtt9J_oU&list=PLGQnTYrJlabjJNAPouZXFXD1IdMp37Zlh&ab_channel=Encuentros.ViolenciaVicariaydeG%C3%A9neroInstitucional
III Encuentro Estatal Violencia Vicaria y Violencia de Género Institucional en España. (2024). Día 1 | [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=AS1Iv0xVsZU&ab_channel=Encuentros.ViolenciaVicariaydeG%C3%A9neroInstitucional
III Encuentro Estatal Violencia Vicaria y Violencia de Género Institucional en España. (2024). Día 2 | [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=_-AqPGK2XT4&ab_channel=Encuentros.ViolenciaVicariaydeG%C3%A9neroInstitucional
Novembre Feminista. (2022). Tribunal Popular Feminista - Matí. Ca La Dona. [Archivo de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=V1hTq7vquPw
Plataforma Yo Sí Te Creo. (2023). Quienes somos - Plataforma Yo Si Te Creo. https://yositecreo.org/. Última consulta: 18 de juny de 2024.
VII Congrés per l’eradicació de les violències masclistes des dels serveis socials i sanitaris, Taula 2. Violències institucionals que pateixen les dones en situacions de violències masclistes. Hèlia Dones. [Arxiu de vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=7v2haj7rnY0
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Lucía Noal Pineda

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.